Aquesta germanor va nàixer en 1974 gràcies a l’entusiasme i la il·lusió d’un grup de joves. L’escultor de “Jesús Flagel·lat i lligat a la columna” sembla ser de Nicolás de Bussy (1650-1709).
Actualment, la Confraria compta amb 74 confrares i el seu President i Germà Major és Martín Ruiz García. Avui dia els germans vesteixen unes túniques granades, capirotes i capes blanques, portant ciris de cera a cada costat de les imatges. La túnica porta pala amb vius blancs i botons folrats de blanc, la cintura se cenyeix al cos amb un fajín de color blanc i escut de la germanor brodat i guants blancs.
Durant 1974 i 1975 els penitents acompanyaven a la imatge de “Jesús Lligat a la Columna” sense uniforme algun, vestits de carrer. En 1976 els confrares van optar per desfilar amb vestas, que a partir de llavors representaren i identificaren a la confraria.
En 1979 la cerca de fons condueix una vegada més a unir la tradició cultural amb la religiosa i es rescata d’entre les bambalinas rafaleñas la sarsuela pastoril “ Els Pastors de Belén”, que si bé és una representació nadalenca arrelada en molts pobles del llevant i sobretot en els murcians, a Rafal posseeix un especial significat per la seua música pròpia, deguda a D. José Valero Urios.
A partir d’ací, han sigut molts els avatars que han anat marcant la marxa de la inicial confraria, fins a arribar al 2003.
Ara com ara “Ntre. Pare Jesús de la Columna”, torna a ser protagonista en la nit de Dijous Sant. I “Ntra. Sra. de la Solitud”, intervé en la processó de el “Sant Enterrament” amb saya de damasco negra i or confeccionada per Asunción Clement. Aquesta imatge va a portar nous mantell i saya. L’encàrrec es va fer al taller sevillà de Francisco García Poo, les seues mesures són 5 metres d’ample per 5,25 metres de llarg, està realitzat en vellut negre i brodat en or fi i calmes pastís. El seu estil és dels anomenats “Juanmanuelinos” (per ser Juan Manuel Rodríguez Ojeda, brodador sevillà de finals del segle XIX i principis del XX, el creador d’aquest estil).
Al llarg de la seua marxa, hi ha hagut il·lusió, treball, èxits i fracassos que a poc a poc, al mateix temps que s’anaven produint noves incorporacions personals i materials, han anat renovant els ànims, les idees i els béns de la Germanor contribuint al fet que cada nova Setmana Santa fóra diferent de l’anterior.
[su_custom_gallery source=”media: 28125,28131,28128″ link=”lightbox” width=”200″ height=”200″]